El nom de la cancellera Merkel el
llegirem tal com sona en alemany (ànguela). No el direm ni amb la ‘j’ valenciana
ni amb la ‘j’ castellana.
[+ info]
Com a regla general, a l’hora de llegir els noms
estrangers, hem d’acostar-nos al màxim a la pronúncia de la llengua original, però
partint dels sons valencians.
En alemany, la consonant ‘g’ seguida de les vocals
‘e’ i‘i’ es
llig com a ‘gue’ o ‘gui’ (so velar que també tenim en valencià). És el cas de noms
i cognoms com ara Angela, Hegel o Berger.
A més, en la pronúncia de noms estrangers hem d’evitar
la interferència de terceres llengües (que no siguen ni la llengua original ni
valencià). Així, evitarem l’error de pronunciar en castellà els noms alemanys.
Finalment, fixeu-vos que en valencià la paraula canceller té flexió de gènere i fa el
femení cancellera.
El mot son (amb o oberta) té dos significats segons el
gènere: en masculí es refereix a l’acte de dormir. En femení, a les ganes de
dormir.
[+ info]
En masculí, parlarem de la qualitat del son, l’estudi del son, tindre un son profund, agafar el
son, perdre el son, el primer son, el
son etern o el
son artificial.
En femení, direm tindre molta son, resistir a la son o traure’s la son de les orelles
(‘espavilar-se’).
Recordeu que la paraula son es pronuncia amb o oberta.
