dimarts, 10 de juliol del 2012

retallada

La paraula retallada (i no *retall) designa l’acció de retallar, de fer més baix el nivell d’una cosa. És un sinònim de reducció o rebaixa.


[+ info]

La paraula retallada pot aparéixer en contextos com ara retallada d’impostos, retallada pressupostària, retallada de personal, retallada de competències, retallada de llibertats o retallada de sous.

A banda, en els esports, retallada també designa l’acció de driblar un contrari.

Ara bé, en ocasions, trobem que es fa servir amb estos significats el mot retall, que no és més un calc del mot castellà recorte. En valencià la paraula retall no té este significat, sinó que s’utilitza per a designar un tros sobrant de paper, de tela, de fusta o de planxa metàl·lica que resulta de retallar una cosa i que queda com a rebuig. Així, podem dir que farem una falda amb un retall o que conservem un retall d’un diari.



dijous, 5 de juliol del 2012

L'accent en les paraules compostes


Les paraules compostes solen mantindre els dos accents (fònics) originals, encara que en el conjunt de la paraula el segon és el principal.


[+ info]

Així, mantenim l’accent (i l’obertura) en les vocals tòniques del primer component de paraules compostes com ara:

enhorabona        /enɔɾaβɔ́na/
nord-americà     /nɔ́rtameɾiká/
portaavions        /pɔ́rtavións/
portaveu             /pɔ́rtavɛ́w/      

Recordeu que la majoria de números són paraules compostes i que, per tant, hem de mantindre l’obertura de la vocal en els compostos amb set i nou. Exemples:

set-cents              /sɛ́tsénts/
nou-cents            /nɔ́wsénts/





dijous, 28 de juny del 2012

Ucraïna

És un bon moment per a recordar que la capital d’Ucraïna és Kíev (que llegirem amb accent en la i). I que el gentilici del país és ucraïnés.


[+ info]

La forma tradicional valenciana de la capital d’Ucraïna és Kíev, que hem de pronunciar amb accent en la i i amb f final: /kíef/.

No farem servir les formes Kiïv, Kyïv o Kyjiv.



dimarts, 26 de juny del 2012

emprenedoria

La paraula emprenedoria designa la qualitat d’emprenedor, és a dir, la persona que crea, desenvolupa i implanta projectes empresarials.



[+ info]

La paraula emprenedoria és l’adaptació al valencià del mot anglés entrepreneurship.

En castellà, la Real Academia Española ha adoptat la forma emprendimiento, i desestima els termes *emprendurismo i *emprendedurismo.


dilluns, 25 de juny del 2012

la cancellera Angela Merkel

El nom de la cancellera Merkel el llegirem tal com sona en alemany (ànguela). No el direm ni amb la ‘j’ valenciana ni amb la ‘j’ castellana.


[+ info]

Com a regla general, a l’hora de llegir els noms estrangers, hem d’acostar-nos al màxim a la pronúncia de la llengua original, però partint dels sons valencians.

En alemany, la consonant ‘g’ seguida de les vocals ‘e’ i ‘i’ es llig com a ‘gue’ o ‘gui’ (so velar que també tenim en valencià). És el cas de noms i cognoms com ara Angela, Hegel o Berger.

A més, en la pronúncia de noms estrangers hem d’evitar la interferència de terceres llengües (que no siguen ni la llengua original ni valencià). Així, evitarem l’error de pronunciar en castellà els noms alemanys.

Finalment, fixeu-vos que en valencià la paraula canceller té flexió de gènere i fa el femení cancellera.




dimecres, 20 de juny del 2012

el/la son


El mot son (amb o oberta) té dos significats segons el gènere: en masculí es refereix a l’acte de dormir. En femení, a les ganes de dormir.


[+ info]

En masculí, parlarem de la qualitat del son, l’estudi del son, tindre un son profund, agafar el son, perdre el son, el primer son, el son etern o el son artificial.

En femení, direm tindre molta son, resistir a la son o traure’s la son de les orelles (‘espavilar-se’).

Recordeu que la paraula son es pronuncia amb o oberta.



*adeutar/deure

En valencià, el verb *adeutar no és correcte. Per a expressar que tenim pendent de pagar una quantitat de diners farem servir el verb deure.


[+ info]

En valencià, sí que és correcte el verb endeutar-se, que significa ‘contraure un deute’).

Este verb és un derivat del substantiu deute (recordem que en valencià és de gènere masculí: un deute).

En canvi, *adeutar no és més que un calc del castellà adeudar.